AL MEU
COMPANY
Sembla que el camí
avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra
comarca. Sento que les muntanyes han quedat orfes.
Se que tornaré a
gaudir de la natura, com junts ho havíem fet en tantes ocasions, i de nou seuré
en un dels racons on solíem, pensaré en la teva companyonia i en les
ensenyances de vida que em vas regalar. Aleshores i amb la punyida de la buidor
encara, donaré gràcies per lo afortunat que he estat sent el teu company de
viatge.
Ramon
Ostres.....!, ho sento molt, erem seguidors de les vostres excursions i aventures, no ens conexiem, pero feiem moltes de les vostres rutes. El meu sentit pesam per tu i la seva familia.
ResponEliminaMolts ànims Ramon, no ens coneixem però nosaltres hem visitat molts cops la vostra pàgina. No em vull imaginar el que la perduda del company de camí significa. Salut i una abraçada!!
ResponEliminaQuin escrit tant sentit, Ramon els pels de punta, sap molt de greu perdre un amic. Ànims i molta força
ResponElimina