PUIG DE BALANDRAU ( Des de Serrat per la via directa de Costa Rubí ) (128 )

RESUM :

  El puig de Balandrau és un cim que queda apartat de la carena principal i fronterera del Pirineu i això li dóna una situació privilegiada, a més d'una vista excepcional. L'última vegada que vàrem pujar a Coma de Vaca, abans d'arribar a les Marrades, en una roca vam trobar un escrit que hi deia: “ Directe al Balandrau”.

  Nosaltres ja havíem fet una directa des de les Marrades, per la canal següent a la que hi ha l'escrit. Així que ens va interessar i avui hi pujarem.

  El recorregut: Serrat – Gorgues del Freser – Pla de la Molsos – Via Directa – Balandrau – Roques Blanques – Carena de la Caixeta – Serrat.

DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 6 de Setembre de 2014

*COMARCA: Ripollès

*DISTÀNCIA: 15.85 km

*DESNIVELL ACUMULAT: 1.400 m.

*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 30 min.

*TEMPS PARADES: 45 min.

*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 6 h 15 min.

*DIFICULTAT: Mitjana, més que res degut al fort desnivell de pujada per la via directa.

*VELOCITAT MITJANA: 2.85 km/h

*FONTS CONSULTADES:Mapa: Puigmal – Vall de Núria E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000

*PUNT DE SORTIDA: Aparcament a l'entrada del poble de Serrat.

*OBSERVACIONS: Hi ha un petit tram de camí entre els Plans d'Escuira i la pista de Fumanyà, que cal estar molt atent; sempre hi ha camí, però amb molta herba.

  Quan deixem la pista de Fumanyà per seguir riu amunt, si continuéssim per la pista, aniríem a trobar el camí que puja de la Central del Daió, que seguit amunt també ens portaria al pont de la Molsos, i no és tan complicat, com pel caminet, que al final costa un xic de seguir.

  El camí que puja directe al Balandrau per Costa Rubí, és un camí molt bonic i entretingut. No és complicat, perquè sempre les MV et marquen on cal anar, però si que és molt, molt dret.

  El camí de baixada del Balandrau cap al Serrat és sempre seguint la carena, que a la sortida hem voltat per sota. Aquesta carena, al començament és neta, amb prats, després entra al bosc, però se segueix sense complicacions.

APUNT:

El juny del 2008 vàrem fer una directa per aquestes costes, aquell cop però vàrem continuar una mica més en direcció a Coma de Vaca, a tocar de les Marrades, així ho vaig relatar:

Aproximadament a la cota 1800 deixem el camí per endinsar-nos a la dreta en una feixuga tartera amb blocs de pedra que per sort són prou grossos per no bellugar-se. Pugem de valent intentant passar vora la paret que ens ha de quedar a l’esquerra, ens posem com a fita un bedoll solitari vora la carena, passem pel seu costat i al cap de poc trenquem la carena i seguim arran de paret fins que baixem a buscar la canal de la nostra dreta, (Torrent de Costa Rubí segons I.C.C.) la travessem en un lloc força encaixonat, impossible de remuntar pel centre de la canal, per això comencem a remuntar per l’altra banda, arribem a unes roques i decidim passar per la dreta i anar a buscar una petita canal amb herba per la que pugem sense problemes, al capdamunt unes altres roques ens fan prendre la decisió d’anar per l’esquerra, tot superant fàcils passos que demanen posar mans, mentrestant a la nostra esquena el Torreneules resta imponent amb totes les seves canals que el ratllen, el sol hi incideix i les ombres el fan més feréstec. Nosaltres seguim pujant entrant gairebé a la vall de la primera canal que hem travessat, però sense fer-ho, quan el terreny ens ho ha premès, hem girat lleugerament a la dreta, remuntat fins col·locar-nos sobre l’aresta que podríem dir-ne Nord-Oest, que baixa del Balandrau, (les Llossardes segons I.C.C.) just en un petit replà o collet herbat. Remuntem pel fil de la carena, molt dreta per cert, passem per un curt corredor, miro el collet on fa poc érem i em recorda a un trampolí de salts d’esquí, tenim unes àmplies canals a cada cantó i l’aresta que pugem és força definida. Superem el desnivell de mica en mica sense gaires dificultats, quan ens falta la darrera empenta no podem accedir al cim, una llarga llengua de neu completament glaçada ens barra el pas, seguirem per sota fins que podem accedir a l'àmplia carena del cim del Balandrau.

FOTOS:

abans d'acabar la pista continuem per un corriol sense creuar mai el Freser, aquest corriol fa molts anys el fèiem servir amb el meu pare per anar a pescar, el tram de baix és força marcat, més amunt es difumina molt, però si seguim la lògica no hi ha d'haver cap problema

un cop trobem el camí de Coma de Vaca el seguim fins trobar una roca amb la inscripció "DIRECTE AL BALANDRAU", en un primer moment es segueix una traça que ens porta dins una canal, en la foto es pot apreciar que som a la perpendicular de la Caseta del Canal

les primeres passes són per dins la canal

aviat però les marques ens porten a les vores on sens dubte  hi ha trams on el pendent voreja el 50%

a mesura que pugem darrere nostre la vista millora, a la foto el Torreneules i el Puigmal

encara a l'ombra la canal, però, s'acaba, hem superat un llarg desnivell i trams amb fort pendent,  mai hem trobat cap tram complicat, hi ha un munt de marques que es segueixen molt bé

un cop a dalt la vista és espectacular, com a mostra us deixo la Coma de Freser amb el Bastiments al fons

anem baixant per una llarga carena visible des del cim, fins i tot quan entrem dins el bosc mai la deixarem del tot

la baixada ha estat més lenta del normal........., a la foto un rossinyol (Cantharellus Cibarius)

TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC

RESSENYA :

  .-  0 h.  --  SERRAT  --     1.351 m.

  Pugem pel carrer Sant Isidre, fins el primer carrer a l'esquerre que seguim. El carrer puja suaument i ens porta a l'entrada d'una casa, on fa diferents pistes.

  .-  3 min.   --  CAL TITET

  La pista del mig entra a la casa i per la de sobre, a la dreta hi tornarem. Ara seguim la pista que marxa, de pla, per sota la casa. La pista que segueix el Bei de Dalt va planejant amb una paret de pedra seca a la dreta i ens porta a un petit collet.

  .-  13 min.  --     PLA D'ESCUIRA  --    1.385 m.

  Aquí, hi ha un camí que baixa per l'altra banda, i que també va a trobar la pista de Fustanyà.  Nosaltres anem cap a la dreta per de seguida girar a l'esquerra on seguirem un camí planer, d'herba i no massa net. Quan arribem a unes ginestes on sembla que el camí es parteixi en dos, girem a l'esquerra i baixem molt de dret. El camí a l'entrar als pins és molt net i molt clar i ja sempre amb clara baixada ens porta a trobar la pista que ve de Fustanyà.

  .-  38 min.   --  PISTA DE FUSTANYÀ  --    1.270 m.

  Seguim la pista cap a la dreta, de seguida arribem al punt més baix del recorregut; el torrent del Forn. A partir d'aquí, la pista comença a pujar. La pista ressegueix les gorgues del Freser pel seu marge esquerra. Seguim la pista fins que comença a baixar per anar a travessar el riu Freser.

  .-  1 h 11 min.  --     DEIXEM PISTA  --    1.392 m.

  Just quan la pista comença a baixar la deixem i marxem de pla per sobre. Al començament el camí és dubtós, però de seguida es converteix en un bonic camí que, pel mig del bosc, va a trobar el riu un bon tros més amunt.

  Un cop arriba al riu el camí s'espatlla i molt. Continua pujant pel costat, un xic enlairat i va a trobar uns prats d'herba que travessa per l'esquerra, - banda del riu - i continua pujant, trams on és molt clar que ets en un camí i trams pel mig de l'herba, així s'arriba a la clariana de sobre el pont de la Molsos, on trobem el camí que puja de la central del Daió cap a Coma de Vaca.

  En aquest últim tram de camí, hi ha trossos en que es segueix més per inèrcia que no perquè sigui un camí.

  .-  1 h 45 min.  --     CAMÍ DE COMA DE VACA   --  1.575 m.

  Seguim el fresat camí, que ara si que és clar i de bon seguir, a la dreta i amunt. El camí fa unes quantes llaçades i quan marxa mig de pla, cap a l'esquerra, a la dreta, hi ha una inscripció en vermell en una roca “ Directe al Balandrau”.

  .-  2 h 2 min.  --     DIRECTA AL BALANDRAU   --  1.735 m.

  Deixem el camí de Coma de Vaca i marxem cap a la dreta i amunt. El camí, molt ben marcat amb MV, puja un tram de dret, després va a l'esquerra a buscar una canal i puja un bon tros per dintre, entra i surt, després marxa per una canal de més a la dreta i torna a l'esquerra, per acabar finalment amb una pala que et porta dalt la carena.

  Pocs metres abans d'arribar a la carena, tracem una diagonal cap a l'esquerra, i amb una lleugera pujada, de seguida arribem al cim del puig de Balandrau.

  Pujar per aquest camí sembla més complicat del que és en realitat, ja que hi ha moltes MV que sempre et situen on s'ha d'anar. Tot i així, hi ha 850 metres de desnivell, amb pendents que superen el 50 % i en alguns punts cal posar les mans a terra.

  .-  3 h 45 min.   --  PUIG DE BALANDRAU  --   2.585 m.

  Al cim, que és vèrtex geodèsic, hi ha també una taula, amb les muntanyes veïnes en relleu, té una vista impressionant, i si mirem per on hem pujat, no té desperdici.

  Baixem per la mateixa carena que hem arribat, quan som sobre la canal per on hem pujat, continuem de pla per la carena de més a la dreta, passant pel cim de la Canya i el de Roques Blanques.

  .-  4 h .  --        ROQUES BLANQUES  --   2.468 m.

  Continuem seguint la carena que ara gira a l'esquerra, anem de dret als rocs de l'Atalaiador i continuem baixant – fites - per la carena de la Caixeta, entrem al bosc, travessem una pista d'herba i continuem baixant per la carena – fites - cap a trobar una altra pista que fa moltes esses. Retallem les esses i, quan la pista ja marxa de pla, cap a la dreta, la deixem.

  .-  5 h.  --      LES MINES  --     1.670 m.

  Aquí es veu que en algun moment ha estat molt remenat, hem de buscar una fita i unes petites marques blaves que marxen de dret avall, pel mig d'una canal de terres remogudes. Travessem una altra pista i de seguida el camí es bifurca. Seguim el camí de l'esquerra, que va baixant més o menys per la carena. – fites - El camí, si es vigila es segueix força bé, fa un tram pel mig del bosc i finalment baixa pel costat d'una paret de pedra seca, travessa unes feixes i arriba sobre les cases de Serrat.

  Al Serrat hi arribem per la pista que surt de davant la casa de cal Titet. Des d'aquí seguim el carrer o pista cap a l'esquerra, per anar cap a l'entrada del poble on tenim el cotxe.

  .-  5 h. 30 min.   --  SERRAT  --     1.351 m.

                     -------------------------------------------------------------

                                          MV – Marques vermelles