QUE PRETENEM?


dijous, 29 d’octubre del 2015

BISAURÍN ( Des del refugi de Lizara ) (177 )

 RESUM :
Anem al Bisaurín, el cim més alt que hi ha entre la vall que som i el mar Cantàbric, i això li dóna un caràcter especial. El cim és un mirador excepcional i les muntanyes que l’envolten tenen uns color especials, ocres, vermells, grisos, blancs... això sense tenir en compte que som a la tardor i els arbres, també tenen tot el seu encant de colors.
Tenim tot el dia, ja que ens quedarem a dormir al refugi, o sia que tenim temps fins a l’hora de sopar. Som en un terreny on no hi hem estat mai, i tot i que sabíem que era preciós, ens ha sorprès, ja que és molt millor del que esperàvem. Així que avui per variar ens ho agafarem amb calma, molta calma.
Ruta: Refugi de Lizara – Coll del Foratón – Bisaurín – Coll de Baste – Refugi Forestal de la Vernera – Refugi d’Ordelca – Refugi de Lizara.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 23 d’Octubre de 2015
*COMARCA:  Jacetana - Osca
*DISTÀNCIA: 13.16 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.190 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 6 h 45 min.
*TEMPS PARADES: 1 h.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 7 h 45 min.
*DIFICULTAT: Baixa, només a la tornada per les Fetás trobem algun punt on cal vigilar un xic.
*VELOCITAT MITJANA: 1.7 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Valles de Ansó y Echo  E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Refugi de Lizara, situat a l’estació d’esquí de fons de Lizara, a la vall d’Aragües del Puerto. Per accedir al refugi cal fer 10 km de carretera enquitranada, més amunt del poble d’Aragües del Puerto.
*OBSERVACIONS: El recorregut de pujada és molt evident, sempre es veu on cal anar. Quant al de baixada, un cop trobada la primera canal, les altres són consecutives.

El cim del Bisaurín és un del millors miradors del que hem estat. En dies com avui es veu des del Montperdut, a l’Anie i fins al Moncayo, és un festival en totes direccions.

És una de les excursions on hem vist més coloraines, sobretot del terra que és de tots colors.

FOTOS:
aparquem sota el Refugi de Lizara i ja veiem el Bisaurín i el Fetás

després de passar per la Fuentefria seguirem encara un xic més per pista en direcció al Collado del Foratón

un cop dalt el Collado del Foratón marxem a la dreta tot seguint la carena, de dreta al Bisaurín

després del coll el primer tram es per herba, posteriorment s'entre en una mena de tartera força més costeruda, en la foto es pot apreciar el Collado del Foratón  i el Puntal Alto del Foratón a la Sierra de Gabás

superada la tartera la visió és brutal, ens sorprèn la varietat de tons de colors i la forma de les roques, en la foto en destaca  el Agüerri (esquerra)

ja a la carena vista del Bisaurín

el Castillo de Acher  i les muntanyes Navarreses de fons

la vista cap el NE és magnífica amb grans muntanyes com el MIdi d'Ossau, el Balaitus, els Infiernos o el Mont Perdut entre d'altres

més cap a l'E el massís de la Bernera amb la Punta del Bozo, la zona de l'Aspe i el Collarada tancant el repertori...
en la foto en primer terme la dentada Sierra de Secús,  l'Ibon de Estanés treu just el nas i el Midi presideix l'escena

la cresta de Fetás, nosaltres marxarem per l'esquera just en el punt més baix de la foto, on baixarem la segona canal, aquest tram sempre hi sol haver restes de neu

al final de la canal ens trobem amb una mena de rambla molt planera

després del tros pla ens queden dos trams més de baixada, en la foto fotogènica Plana Mistresa

a la Plana retrobem les marques de la Senda de Camille, anem baixant vora el torrent i arribem a aquest  curiós refugi (Refugio Forestal de la Vernera)

ja veiem el Refugi de Lizara a l'hora que la tardor és força present a la vall


TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
0 h. --  REFUGI DE LIZARA – 1.540 m.
Anem per darrera cap a sobre el refugi, on seguim–GR - la pista amunt. De seguida deixem a la dreta un corriol que marxa cap al refugi de Ordelca i és per on tornarem. Continuem per la pista, deixem un altre camí a la dreta –cartell indicatiu - que va al mateix lloc que el d’abans. Aquí se’ns ajunten les marques SC ( senda de Camille)
Continuem de dret amunt, passem pel costa de Fuenfria, un abeurador on surt aigua.
Passada la font, el camí – GR –SC - fa un petit tram de pla, després del qual encarem una gran pala d’herba, que puja fent una gran llaçada per arribar finalment dalt el coll.
1 h 20 min. --  COLLAU DE LO FORATÓN --  2.018 m.
Aquí deixem el GR i SC, que travessen el coll. Nosaltres encarem la carena de la dreta, el primer tram és d’herba, amb una pendent moderada,  i després s’arriba a un tram de pedra solta, força més dret.
La pujada no té pèrdua, ja que des del coll sempre es veu el cim, de fet es veu sempre des de la sortida del refugi.
3 h 30 min.  --  BISAURÍN --  2.670 m.
En tota la pujada, la vista és preciosa, però tot i així res a veure amb la que ens trobarem al cim.
Pujant hem trobat una parella de bascos que ens han dit: “ arriba váis a flipar” i la veritat és que s’han quedat curts, la visió que hi ha és tot un espectacle de formes i de colors. Una meravella !!!!!!.
Per baixar continuem cap a la dreta, seguint la carena o ve lleugerament a la dreta d’aquesta. – banda de Lizara – Quan arribem al final, on la carena o cresta cau en vertical cap el coll, uns metres abans de l’última agulla, a l’esquerra,  hi surt una canal. – fites – Baixem la canal, un cop a sota, anem per una tartera cap a la dreta fins a situar-nos, pràcticament sota del coll que separa el Bisaurín de les Fetás.
4 h 5 min. - - SOTA EL COLL BASTE --  2.479 m.
Aquí hi ha un camí que continua per sota i puja per l’altra banda del coll, cap a les Fetás.
 Nosaltres baixem cap a l’esquerra, - fites - per una canal força dreta. La canal, al començament és pedra i terra, i més avall és un caos de rocs més grans. La canal va a trobar una altra canal que baixa del coll de Secús.  Seguim la canal – fites - cap a la dreta i avall, de seguida fa un petit tram on és completament pla.
A la pujada la vista era impressionant, ara a la baixada, ens movem al mig d’unes canals amb vistes als cims més propers, però igualment impressionant.
4 h 50 min.  --  PLA A LA CANAL
A partir d’aquí, el camí es torna més transitable, tot i que hi continuen havent rocs. Continuem baixant, ara la canal s’obre molt. Baixem – fites - per la dreta del rec i arribem a una gran esplanada d’herba i aiguamolls. Sembla un camp de futbol, voltat per unes grades immenses.
5 h 25 min.  --  PAÚL DE VERNERA - - 1.990 m.
Voregem la plana per la dreta i anem a trobar el riu, al punt on fa l’estret que separa la serra de les Fetás i la de Vernera.
Aquí trobem el camí de la travessa entre refugis de la senda de Camille. Seguim el camí – SC - cap a la dreta, en un parell de minuts arribem a un curiós refugi.
5 h 33 min. --  REFUGI FORESTAL DE LA VERNERA – 1.979 m.
Més que un refugi sembla una pèrgola de l’Índia, però està molt net i cuidat.
Continuem baixant, ara el camí és molt més clar. Camí que primer marxa de dret i després gira a l’esquerra per anar a buscar  el riu. Riu que avui pràcticament baixa sec.
El camí fa un bon tram per sobre el torrent i quan arriba a un tall, – Achar  de Catiellas - entre dues roques, marxa cap a la dreta, s’enfila uns pocs metres i va a trobar un pla. Dalt el pla, quan el camí gira a l’esquerra i comença a baixar, a la dreta, hi ha un petit refugi.
6 h 20 min. – REFUGI D’ORDELCA --  1.711 m.
Aquest refugi més aviat sembla una capelleta, és petit, però molt acollidor.
Aquí el camí es parteix; un marxa de pla,- SC - i va a trobar la pista del refugi de Lizara, al punt on hi ha els indicadors,  mentres que l’altre, comença a baixar i va a trobar la mateixa pista, uns metres més avall. Nosaltres seguim aquest últim.
6 h 35 min. --  PISTA SOBRE EL REFUGI --  1.594 m.
Just on trobem la pista, sense trepitjar-la, baixem cap a l’esquerra, per una pala d’herba de dret al refugi que veiem a sota.
6 h 45 min. – REFUGI DE LIZARA --  1.540 m.
--------------------------------------------------------
GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques
SC –  Senda de Camille, marques grogues i verdes

dijous, 22 d’octubre del 2015

PENYES ALTES DEL MOIXERÓ ( Pels ponts de la Llorença i la Miquela ) ( 176 )


RESUM :
Buscant maneres per pujar el pic de les Penyes Altes del Moixeró ens hem trobat dos itineraris força curiosos, que a més de pujar i baixar per dos llocs increïbles, també ens permetran descobrir tres ponts o arcs naturals de roca: Són els dos ponts de la Llorença, que trobarem pujant, i el de la Miquela que trobarem baixant. Si a més hi afegim que els arbres tenen els colors de la tardor, ens surt una excursió preciosa.
Ruta: Hospitalet de Roca-sança -  Les Planelles – Ponts de la Llorença – Coll de la Guilla – Penyes Altes del Moixero  – Pont de la Miquela – Hospitalet de Roca-sança.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 17 d’Octubre de 2015
*COMARCA: Berguedà
*DISTÀNCIA: 11.15 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.195 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 4 h 40 min.
*TEMPS PARADES: 30 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 10 min.
*DIFICULTAT: Alta, dagut que en molts llocs no hi ha camí i cal intuir-lo, i ens movem per una zona molt inhòspita.
*VELOCITAT MITJANA: 2.35 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Moixeró – La Tosa E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Trencant de l'Hospitalet de Roca-sança, més o menys al km 7 de la carretera de Bagà a coll de Pal.
*OBSERVACIONS: El recorregut, si t’agrada l’aventura, és fora de sèrie, però cal tenir molt clar que ens movem per uns racons plens d’agulles, merlets i parets de roca i en molts punts cal saber intuir el camí.

Els tres ponts són realment bonics, però el de la Llorença destaca sobre els altres dos, per grandària, per espectacularitat i per estètica; és un pont impressionant.

Les MV que seguim durant un tram són fletxes, creus o ratlles, s’ha de seguir per on hi ha la marca, encara que sigui una creu.

En tot el recorregut, sempre anem trobant alguna que altra fita, però hi ha trams on  són molt clares i cares de veure.


FOTOS:
darrer tram del Llis unes cintes penjades als arbres ens indiquen l'inici del camí marcat amb vermell

anem transitat per un estret camí a l'ombra tot i que el sol ja incideix a l'altre cantó, tot ressaltant els colors de tardor

de sobte les marques han desaparegut una bona referència pot ser aquesta agulla forcada

el Pont de la Llorença des de sota un petit collet

per accedir al pont cal una curta grimpada

un xic enllà trobem un segon pont, aquest més modest
des de les Penyes Altes la vista és superba, a la foto el Pedraforca i el Puig de Terrers amb el Cadí al darrere

a la foto un dels dos cims de les Penyes Altes amb la Tossa d'Alp al darrere

abans d'arribar al trencant de baixada ens enfilem a una carena rocosa amb molt bones vista de les Penyes Altes

des del mateix punt vista del Pont de la Llorença

el Pont de la Miquela, amb la finestra a sobre

la baixada per la Canal de la Miquela és força incomode, molts trams de tartera i boixos que dificulten el pas

un cop retrobem el camí ja no estem tan pendents d'on trepitgem i podem contemplar les capritxoses formes del Serrat de la Miquela

passem per  un tram de faig amb tot un seguit de colors espectaculars

el camí ens porta a baixar per una carena i tot seguit sortim vora l'antena de la casa, al girar la vista enrere sembla impossible que es pugui baixar per allà on ho hem fet...

el camí de la font ja a tocar de la casa

detall de l'Hospitalet de Roca-Sansa



TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
0 h.  --  CARRETERA DE COLL DE PAL  --  1.242 m.
Seguim la pista amunt i de seguida passem pel costat de la casa de l’Hospitalet de Roca-sança. Continuem recte amunt per entre el torrent i la casa. Abans d’arribar a una font, la pista gira a l’esquerra, i s’acaba en un prat. Aquí a la banda de sobre, pocs metres després d’haver girat la pista, hi surt un camí, que passant per sobre la casa, va a trobar uns prats a la carena. A la banda de baix del prat hi ha l’antena de la casa.
12 min. – TRENCANT CAMÍ DE TORNADA – ANTENA  - -  1.341 m.
Continuem de pla, deixant l’antena a l’esquerra i la carena per on tornarem a la dreta. El camí va a travessar el torrent dels Abeuradors o Molins, i s’enfila un xic per anar a trobar uns prats inclinats a la carena.
22 min. --  EL LLIS –  1.380 m.
Aquí el camí es perd. Seguim els prats en diagonal amunt i a l’esquerra. A la part alta del Llis, a l’esquerra, hi surt un camí. –MV- ( En ajuden a trobar el camí unes cintes en els arbres i una marca vermella) Un cop trobat el camí es segueix molt bé, va passant per sota les parets que tenim a l’esquerra en direcció a la raconada – MV – i abans d’arribar-hi trobem una agulla separada a l’esquerra.
40 min. – AGULLA- MIRADOR
L’agulla és un excel·lent mirador, tant de la vall com del camí que hem de seguir, que des d’aquí es veu molt complicat.
 Continuem pel camí –MV – que puja per sota la roques, amb la vall a l’esquerra. Quan arriba a la clotada, puja pel mig dels boixos i arriba a uns petits planells o places carboneres.
1 h. – LES PLANELLES - - 1.700 m.
Travessem dos petits collets i pugem un canaló que ens ajuda a superar una paret rocosa, a sobre continuem cap a trobar el torrent per on anem pujant, sense apartar-nos mai gaire de les parets de roca, -aquí ja no hi ha MV, només alguna fita – pugem per una tartera i anem a trobem una agulla molt estètica que fa una forca.
1 h 34 min. – AGULLA FORCADA –  1.940 m.
Des de darrere l’agulla, cal pujar arran de parets, travessar la canal que pujàvem – La canal ens portaria dalt el coll-  i marxar força planer cap a l’esquerra. Passem un petit collet, amb una vista molt bona del pont i arribem al peu del  pont de la Llorença.
1 h 48 min. – PONT DE LA LLORENÇA --  2.005 m.
És un pont natural d’uns tres metres d’alçada per uns dos d’amplada, molt estètic. Per pujar a la seva base cal fer una petita grimpada. Travessem el pont i baixem per l’altra banda, on remuntem una tartera i arribem a un segon pont.
1 h 56 min. – PONT PETIT DE LA LLORENÇA –  2006 m.
Aquest és més petit i no és tan espectacular. Per continuar també en, cal travessar-lo, després ens enfilem per darrere cap a sobre, pugem per la carena que marca el pont, superem una roca, i trobem un corriol que seguim cap a la dreta. El corriol marxa molt cap a la dreta, per anar a trobar el coll o pas de la Guilla.
2 h 18 min. – COLL DE LA GUILLA --  2.114 m.
Aquí trobem un camí molt clar – GR - que seguirem cap a l’esquerra i amunt i que, sense cap problema, ens portarà al cim de les Penyes Altes del Moixeró.
2 h 36 min. – PENYES ALTES DEL MOIXERÓ –  2.276 m.
Al cim fa dues penyes separades per una petita depressió. És vèrtex geodèsic i és el punt on es parteixen les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. Quant a vista, impecable.
Fins al coll de la Guilla tornem pel mateix lloc.
Del coll continuem pel camí carener –GR – voregem per darrere una gran roca, i deixem el camí per enfilar-nos al cim de la roca, que és el final del serrat de la Miquela.
El cim és un excel·lent mirador; tant de les Penyes Altes, com dels dos ponts que hem passat. Tornem a baixar el camí i continuem fins que aquest passa al costat d’un coll.
3 h 10 min. – COLL DE LA MIQUELA –  2.146 m.
Deixem el camí i ens enfilem al coll. –Fites – Saltem per l’altra banda, primer de dret i de seguida anem cap a la dreta, travessem el caire que baixa , baixem un petit tros pel clot i de seguida anem cap a la dreta, travessem un segon clot i anem a buscar una petita carena rocosa a la base de la qual hi trobem el pont de la Miquela.
3 h 23 min. – PONT DE LA MIQUELA –  2.012 m.
És un pont amb dos forats, un al sobre de l’altre. El de sobre,  més aviat sembla una finestra.. Aquest, tot i que hi pugem a la seva base, no cal travessar-lo.
Baixem pel costat de la paret de pedra, quan arribem al bosc anem cap a l’esquerra seguint un corriol, no massa clar, que ens porta a la torrentera, per on baixem un tros, després, quan per la dreta se’ns ajunta una altra torrentera, molt fonda, anem cap a l’esquerra a cercar les parets, sota les quals trobem la font de la Miquela.
3 h 46 min. --  FONT DE LA MIQUELA  -- 1.825 m.
La font és un petit bassal que surt de sota la roca, al costat hi ha les restes d’una barraca. Ara ve el tram més complicat de seguir. Fem un petit tros pel peu de la roca i girem cap a sota la font. Anem a buscar per entre els boixos un estret corriol, ple de rocs, que sembla una tartera. - Aquí a l’esquerra hi ha un joc d’agulles impressionant - . Anem baixant pel corriol rocós fins a trobar un camí de través.
4 h. – CAMÍ – 1.720 m.
Per fi tenim un camí. Seguim el camí a l’esquerra, arribem a una tartera i en baixem un petit tram. Quan la tartera s’aparta de les parets, la deixem i continuem pel camí que per sota les parets va baixant cap a trobar la carena, ara ja sense parets ni agulles.
Baixem per la carena. El camí, a trams molt clar, i d’altres on cal intuir-lo, ens porta sempre més a menys per la carena, al pla on hi ha l’antena de Roca-sança.
4 h 30 min. – PLA – ANTENA – 1.341 m.
Anem cap a l’esquerra a trobar la pista, sota la font. Seguim la pista avall, passem per la casa de l’Hospitalet i arribem a la carretera de coll de Jou.
4 h 40 min. --  CARRETERA DE COLL DE JOU –  1.242 m.
--------------------------------------------------------
GR- sender de gran recorregut marques vermelles i blanques
MV – Marques vermelles

dimecres, 14 d’octubre del 2015

PEDRAFORCA ( Des de Gósol pel coll de la Guàrdia ) (175 )

RESUM :
Últimament cada cop que anem al Pedraforca, procurem de trobar-li una cara o un corriol que ens sigui desconegut. Avui hi anirem des de Gósol seguint un camí que tot i que fa molts anys que hi és, nosaltres no l’hem seguit mai. És el camí que puja pel coll de la Guàrdia, el serrat de la Muga i Prat Sobirà, on es troba amb el camí que hi puja també des de Gósol, per la Font de Terrers i la Coma dels Caners; aquest si que ja l’havíem fet.
Ruta: Gósol – Serrat de la Muga – Prat Sobirà – El Camaril - Coll del Verdet – Pollegó Superior  - Enforcadura – Tartera de Gósol – Serrat de la Tosa – Gósol.


DADES :

*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 10 d’Octubre de 2015
*COMARCA: Berguedà
*DISTÀNCIA: 11.12 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.170  m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 4 h 25 min.
*TEMPS PARADES: 15 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 4 h 40 min.
*DIFICULTAT: L’única dificultat que trobem són les grimpades que hi ha després del coll del Verdet fins al cim. Són grimpades que per poc que s’estigui acostumat a la muntanya no presenten massa dificultat, però sempre hi ha un punt de perill, la resta és simplement caminar, tot i que per la tartera hi ha punts on no és fàcil.
*VELOCITAT MITJANA: 2.5 km/h
*FONTS CONSULTADES:Mapa: Serra del Cadí – Pedraforca   E-25 de l'editorial Alpina 1:25.000
*PUNT DE SORTIDA: Aparcament a l’entrada de Gósol, al primer carrer a la dreta sense cases un cop passada la rotonda
*OBSERVACIONS: El recorregut és força fàcil de seguir, en la seva majoria hi ha marques o bé d’un PR o MG.

El camí de sortida, cal anar a cercar-lo a la part alta del poble, a les últimes cases, a la banda dreta, tal com s’arriba a Gósol.

La pujada pel serrat de la Muga, hi ha punts que és molt dreta, però no té cap problema, hi ha un bon camí i les marques del PR, són molt clares.

El mirador que hi ha dalt el Prat Gran sobre el Torrent de Rubinat i sobre la cara nord del Pedra és impressionant, val la pena anar-hi. Des del mirador costa creure que la paret que veiem es pugui pujar.

El tram del Coll del Verdet fins a l’Enforcadura, l’hem fet tantes vegades, que ja se’ns ha fet un tram quotidià, tot i que és un tram on la major part del temps vas amb les mans a terra, grimpant o desgrimpant, però sempre d’una dificultat, no absenta de perill, però acceptable.

La baixada per la tartera de Gósol, actualment està en millor estat que la de Saldes, i tot i que és una tartera, amb les seves dificultats, es baixa bé.

Al Pla de la Serra, a la Serra de la Tosa, hi ha un dels millors miradors sobre la tartera de Gósol; és espectacular !!!!!!!.

El Forat de les Gralles és un avenc al costat del camí. Consta d’una boca de 4x1,5 metres que dóna pas a un únic pou de 26 metres de fondària, la base del qual està ple d’excrement de gralles.

El torrent de Rubinat, que en alguns llocs compta com a torrent de l’Arrubinat, a la seva part alta és el torrent del Verdet i neix a sota mateix del coll del Verdet.


FOTOS:
quan sortim del bosc, deixem momentàniament les marques per anar fins un balcó sobre el Torrent de l'Arrubinat, la vista del Pedraforca com sempre ens sorprèn

un cop guanyem la carena (el Camaril) fem un tram  de curtes pujades i baixades en direcció a la Collada del Verdet

imatge del primer tram de grimpada amb la Collada del Verdet a baix

hi ha quatre trams marcats de grimpades, a la foto es pot apreciar la carena amb el Cim Nord ja força avall

després de fer el cim del Pollegó Superior baixem en direcció a l'Enforcadura

imatge de la tartera  amb Gòsol  a baix a la vall, al mig de la tartera l'agulla que pujarem, i de fons els Cloterons
 tot pujant l'agulla

tot baixant la tartera dos xicots ens sobrevolen, s'han llençat amb parapent des de l'Enforcadura

darrer tram de tartera, anem de dret a buscar la Serra de la Tossa

imatge del Pedraforca des del Pla de la Serra


TRACK I MAPA: TRACK AL WIKILOC


RESSENYA :
  0 h. --  GÓSOL  --  1.427 m.
Seguim el carrer sense cases que hi ha al costat de l’aparcament, de seguida deixem a la dreta la pista per on tornarem, continuem carrer enllà, arribem a les cases i seguim el carrer que gira a la dreta. És un carrer estret que puja primer un xic a la dreta i després gira a l’esquerra i, més planer, arriba a les cases de la part alta del barri de la Guàrdia.
6 min. --  PART SUPERIOR DEL BARRI DE LA GUÀRDIA --  1.463 m.
Aquí al costat d’una casa, on hi ha una noguera força gran, trobem un cartell i les marques d’un PR. El camí s’enfila pel costat de la casa que ens queda a l’esquerra. És un camí que puja pel mig d’unes antigues feixes, ara sense conreu, amb parets de pedra seca. El camí, on dominen els rocs, va pujant per la costa de Mig-aire i ens porta al costat d’un coll que ens queda un xic a l’esquerra.
23 min. – COLL DE LA GUÀRDIA  --  1.625 m.
Poc abans del coll, el camí fa un trencant; per anar al coll s’ha de agafar el de l’esquerra. Nosaltres hi anem a treure el cap i tornem.
Continuem pujant. –PR – MG - El camí, molt fresat, entra al bosc, en algun punt sembla que es perdi però sempre hi ha marques del PR. Ara pel bosc, ara per fora, va pujant i ens porta dalt un gran prat.
1 h 8 min. --  PRAT GRAN –  1.996 m.
Aquí deixem un moment les marques del PR per anar cap a la dreta a donar un cop d’ull a un petit balcó que fa sobre el torrent del Verdet o de Rubinat. El mirador és preciós, amb unes vistes immillorables, tant del torrent que tenim a sota, com del “ Camaril” de coll del Verdet i la cara nord del Pedraforca..
Des del Prat Gran, no hi ha més problema que pujar de dret a la carena que tenim al davant. És tot un prat de herba  inclinat. Ara tot i que hi continua havent el PR, no es segueix tant bé, però és qüestió d’anar pujant. Si seguim les marques bé, i sinó cap problema, es tracta d’anar a dalt la carena.
Poc abans d’arribar a la carena, ens trobem un camí de través més fresat. És el camí que puja des de Gósol per les Set Fonts i també és marcat amb PR.
1 h 34 min. --  PRAT SOBIRÀ –  2.180 m.
Seguim el camí –PR- a la dreta. Aquest puja a la carena, fa un petit cim, baixa uns metres a la dreta, - som a la zona coneguda com “el Camaril”-  passa pel costat de l’impressionant Forat de les Gralles  i, flanquejant el cim del Cap del Coll del Verdet per la dreta,  arriba al coll del Verdet.
Al coll ens trobem el camí que per l’esquerra puja del refugi Lluís Estasen, per la banda de Saldes.
2 h. – COLL DEL VERDET –  2.256 m.
Ara el camí és molt més fresat, travessem el coll deixant unes agulles a la dreta i ens enfilem més o menys per la carena de dret a les parets, un cop allí – MG - ja trobem la primera grimpada, que primer cap a l’esquerra va a buscar una xemeneia que ens permet superar la primera paret.
2 h 21 min.  --  CIM NORD --  2.433 m.
Tal com arribem al cim, voregem cap a la dreta. Ara toca desgrimpar i tornar a grimpar per superar els diferents colls que fa. En total ens caldrà fer tres grimpades més, totes elles  molt ben senyalitzades – MG - abans d’assolir el cim més alt del Pedraforca.
2 h 47 min.  – POLLEGÓ SUPERIOR –  2.506 m.
Del cim del Pedraforca en podríem escriure un munt de pàgines i ens quedaríem curts, per nosaltres és la nostra gran muntanya. Quant a la vista, des del cim és inqüestionable, en dies clars com avui, es veu mig Catalunya.
Continuem per la cresta i de seguida girem cap a la dreta per agafar una canal per on baixem força de dret cap a l’enforcadura.
3 h. --  ENFORCADURA – 2.356 m.
Som en el punt més màgic del Pedra, aquí es parteix el Pedraforca i també les tarteres. Avui baixarem per la de la dreta; la tartera de Gósol.
Baixem cap a la dreta, -PR -  pel mig de la tartera i anem a trobar una agulla al mig de la tartera que sembla que la parteixi. A nosaltres en ha fet gràcia pujar-la, tot i que és fàcil de pujar per darrere té un gran caient. Pugem i baixem l’agulla pel mateix lloc.
3 h 13 min. --  COLL PRADELL ? 
Seguim la tartera que marxa per la dreta, un tros avall, el camí –PR-  s’enfila uns metres a la dreta i continua flanquejant les parets per anar a trobar el bosc, a la carena de la serra de la Tosa.
Baixem per la carena cap a l’esquerra – PR - fins arribar a un gran prat verd amb una vista magnífica de tota la tartera que hem baixat.
3 h 48 min. --  PLA DE LA SERRA --  1.873 m.
Aquí el camí –PR – gira 90º a la dreta i comença a baixar, molt de dret, per l’obaga, cap a trobar el torrent que baixa del coll de Verdet.
4 h 8 min. --  TORRENT DE RUBINAT --  1.575 m.
Travessem el torrent, a l’altra banda, el camí es converteix en pista. Pista – PR - que passa entre uns bancals conreats i que sempre de dret, ens porta al carrer sense cases, on cap a l’esquerra arribem a l’aparcament.
4 h 25 min. --  GÓSOL –  1.427 m.
--------------------------------------------------------
MG – marques grogues
                                                        PR – marques grogues i blanques