QUE PRETENEM?


dilluns, 11 de desembre del 2017

AL MEU COMPANY





AL MEU COMPANY

Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han quedat orfes.
Se que tornaré a gaudir de la natura, com junts ho havíem fet en tantes ocasions, i de nou seuré en un dels racons on solíem, pensaré en la teva companyonia i en les ensenyances de vida que em vas regalar. Aleshores i amb la punyida de la buidor encara, donaré gràcies per lo afortunat que he estat sent el teu company de viatge.
                        
                                                                                                                              Ramon

3 comentaris:

  1. Ostres.....!, ho sento molt, erem seguidors de les vostres excursions i aventures, no ens conexiem, pero feiem moltes de les vostres rutes. El meu sentit pesam per tu i la seva familia.

    ResponElimina
  2. Molts ànims Ramon, no ens coneixem però nosaltres hem visitat molts cops la vostra pàgina. No em vull imaginar el que la perduda del company de camí significa. Salut i una abraçada!!

    ResponElimina
  3. Quin escrit tant sentit, Ramon els pels de punta, sap molt de greu perdre un amic. Ànims i molta força

    ResponElimina