DE MANLLEU A CABRERA (73)

RESUM :
Les previsions son dolentes i decidim fer una excursió surtin des de Manlleu mateix, des de sempre els Manllauencs hem tingut tirada cap a Cabrera, de fet el GEM hi organitza cada any una excursió, tot i que es passa per l’Esquirol, nosaltres però la farem per les carenes, passarem per vora Sant Jaume, el Santuari de Puig-Agut (Lurdes), i fins casa de l’Hora, anirem a buscar el que havia estat els Quatre Camins i seguirem l’Eix Vic-Olot per el costat, posteriorment en direcció a la Cavorca anirem fins el Coll de Cal Vidrier, on deixarem les pistes i ens enfilarem per la Serrica, passarem per l’Osca i fins el Santuari de Cabrera, baixarem per les Marrades al Coll de Cabrera, continuarem baixant fins a Sant Julià de Cabrera i ja no més ens restarà arribar al Pont de les Perxes. Tret de la Serrica tota l’excursió es desenvolupa per amples pistes aptes per dur un bon paraigua…..

 DADES:
*EXCURSIÓ REALITZADA EL DIA: 27 d’abril de 2013
*COMARCA: Osona
*DISTÀNCIA: 25.7 km
*DESNIVELL ACUMULAT: 1.060 m.
*TEMPS TOTAL CAMINAT : 5 h 02 min.
*TEMPS PARADES: 35 min.
*TEMPS TOTAL AMB PARADES INCLOSES : 5 h 37 min.
*DIFICULTAT: Baixa, tot i que la pluja i els passos estrets amb roca de la Serrica i l’Osca poden ocasionar algun ensurt.
*VELOCITAT MITJANA: 5.1 km/h
*FONTS CONSULTADES: mapa de l’editorial Alpina (Puigsacalm)
 *PUNT DE SORTIDA: des de Manlleu concretament de l’arborètum  (fàcil per aparcar)
*OBSERVACIONS: Deixant apart que avui no era bon dia per transitar (la pluja no ha parat ni un moment)…hem fet ús de dos cotxes, encara de fosc hem deixat un cotxe al Pont de les Perxes, es podria haver deixat a Sant Julià de Cabrera o al Pont de la Rotllada, aquesta darrera opció ens obligava com a mínim a passar per el Coll de Cabrera, a Sant Julià tot i que la pista està asfaltada i és a sota cabrera mateix no te la Marquesina de la parada de bus que hi ha al Pont de les Perxes i que per posar-nos una muda nova ha anat de cine….

FOTOS:

 

Santuari de Puig-Agut

el camí passa un bon tros a tocar de l'Eix Vic-Olot

 primer pas delicat, cal assegurar bé els peus.....

encara que no ho sembli aixó és el camí de la Serrica

  no hi ha vista, però el pas de l'Osca és especial

detall de Sant Julià de Cabrera

 

  
TRACK I MAPA: CLICA AQUÍ

 

RESSENYA :
Sortim de Manlleu, de l’arborètum mateix, enfundats en GORE-TEX i paraigua en ma, des d’aquí el més còmode era anar a la Font de Tarrés i per Can Rovelló anar a buscar la pista asfaltada cap a casa de l’Hora, decidim però anar cap a buscar la Plaça dels Àlbers (el costat de l’avinguda Puigmal) per continuar de dret per el carrer de la Coma, on al final sortim de Manlleu, anem a buscar els primers terrers fins un creuament de camins just a sota Sant Jaume i a sobre de Maians on prenem la pista del Mig, passem per Diumeres i fins el Santuari de Puig-Agut, on a l’esquerra del mateix hi ha uns galliners en desús que aprofitem per menjar una mica. En marxa de nou passem per darrera el santuari i anem fins a casa de l’Hora, continuem de dret per trobar l’Eix Vic-Olot que seguim cap a la dreta. Des de feia molts anys que no passava per aquí i la veritat ha canviat molt, seguim el lateral que fa diferents pujades i baixades, passem per vora Puigdocells, mas Gubiac i Can Petafi, un tros enllà creuem la carretera per un túnel i seguim per l’altre cantó. Al cap d’uns 12 minuts creuem de nou la carretera per un altre túnel, en aquest darrer aprofitem per esmorzar ja que no sembla pas que vulgui parar de ploure i segurament fins Cabrera serà el darrer aixopluc. En marxa de nou no triguem gaire en deixar definitivament la carretera, passem molt a la vora de la Cavorca i fins el trencant de l’Esquirol, on una pista hi marxa tot passant per la vora de les cases del Feu l’Oliva i la Parra. Nosaltres ens mantenim a la carena tot i que al cap de poc deixem el camí clàssic i les marques que passen per la carena per seguir la pista de l’esquerra que tot i fer volta amb el dia que fa i amb els paraigües a la ma ens sembla més adient. Recuperada de nou la carena continuem a bon ritme en clara direcció ascendent fins a tocar del Pous, aquí comencem a baixar, al cap de poc trobem la primera sortida, es tracte d’una pista que per la dreta baixa fins al Collell i al Pont de les Perxes, encara però decidim continuar com a mínim un xic més, deixem a peu d’un gran roure el trencant que mena a Campamar i a la Vola i ens plantem al Coll de Cal Vidrier. Aquí tenim varies possibilitats: donar la volta per darrera, anar a buscar el Coll de Cabrera per Sant Julià i amb dues pujar per les Marrades o per les escales ,continuar avall a buscar el cotxe, que sens dubte seria el més assenyat o pujar per la Serrica, lloc poc adient amb la que està caient…, desprès d’un petit conclave i amb la pluja que sembla que s’accentua per tres vots a favor i una abstenció decidim pujar per la Serrica (estem beneits). Aviat entrem a l’estret corriol que flanquejat per boixos comença a pujar de valent, trobem el primer pas equipat, una lleixa de roca força estreta on un cable hi fa de passamà, cal estar alerta de posar be els peus per tal de no relliscar, el camí s’enfila més i trobem un trencant , marxem per la dreta, per el camí de la Serrica on trobem diversos trams equipats amb estaques i pedals, en la part final l’aigua s’ha fet seu el camí i sembla més que fem barranquisme que senderisme, aquí he tingut de tancar el paraigua ja que per entre els boixos quedava travat…, finalment arribem al Pla del Prat, deixem la font d’en Martinez a l’esquena i anem a buscar l’Osca. Un  passamà ajuda a passar-la, avui, trobo el pas especialment interessant, no tenim vista, però la boira, la puja i els paraigües li donen un aire surrealista, darrera uns cabres arribem merescudament al Santuari de Cabrera. Desprès d’uns dubtes sobre el que s’ha de beure en un dia com aquest ens decantem per tres cerveses (lo dit ben beneits) i un cacaolat i la fem petar amb la gent del local que també ens han dit que venien de Manlleu……(en cotxe però). Per anar a buscar el cotxe decidim baixar per les Marrades, un cop al Coll de Cabrera baixem a Sant Julià de Cabrera on en destaquen els verds Prats i la sequoia, de nou prenem una bona pista, aquesta fins hi tot asfaltada, i que passant per la Massallera, el Molí de la Massallera i les Perxes ens portarà al cotxe on la marquesina de la parada de l’autobús ens servirà per canviar-nos de roba i calçat.